L'anecdotari del Punt gloriós
El Punt va sortir per primera vegada al carrer el 24 de
febrer del 1979. Ho va fer amb una ma al davant i l'altra al darrera. Sense
pressupost suficient, amb una plantilla reduïda, amb una redacció
tant petita que el lavabo feia la funció de laboratori fotogràfic
i sense comptar amb rotativa pròpia, la qual cosa obligava cada
dia a anar des de Girona a fer la impressió a les instal·lacions
del Diari de Barcelona. En aquest context, en el qual la manca de mitjans
era substituïda per bones dosis d'il·lusió, arribar
al quiosc a temps constituïa sovint un autèntic miracle. Era
l'època del Punt Diari gloriós i aquí teniu tot un
seguit d'anècdotes, un retrat divertit del naixement del primer
rotatiu comarcal en català.
La
primera "pífia" va retardar quatre dies la sortida
Dissimular
un error dient que era un concurs
Una
esquela dedicada al difunt desconegut
Un
laboratori fotogràfic per estirar-hi la cadena
Esperaven
que plogués per tenir aigua a tallers
Guanyar-se
el sou anant a cobrar als quioscos
Desapareixen
noi, moto i articles sobre la visita de Tarradellas
La
grossa equivocació amb la loteria de Nadal
El
rei es va equivocar seguint un reporter del Punt
Les
diferències del gerent: la corbata i el rosari
Baralles
per no haver d'anar a Barcelona
La
rotativa hi cabia, però sense paper
L'accidentada
inauguració de la fotocopiadora
La
cacera del fals ministre Pérez Llorca
A
Palamós tenen una variant més ampla que llarga
Un
corresponsal que va marxar i encara el busquen
Revenja
andorrana per haver parlat de prostitució
Acomiadat
el dia que convidava a un dinar pel seu futur casament
Entrevista
secreta rodejats de guàrdies civils
Abans
de morir ja li tenien preparada l'esquela
La
conversió de Joan Pau II en Spiderman
Un
paquet sospitós desactivat per la policia
La
columna dislocada de Domènec Fita
Entrevista
exclusiva amb una vaca sindicalista
El
secretari municipal i la venda de "sonotones"
Per
una vegada, l'error a la loteria no era del diari
La
insuportable rectificació d'una fotografia
La
recerca inútil del camp de futbol de Perpinyà
Destrossa
amb una poesia la feina de tres setmanes
