Un avantpassat de Maria Àngels Feliu va ser segrestat el 1628 pel llegendari Serrallonga


Estanyol.- 

Un avantpassat de Maria Àngels Feliu per la línia paterna ja va ser víctima d'un segrest el 1628 i l'autor va ser ni més ni menys que en Joan Sala, àlies Serrallonga, el llegendari bandoler que durant la primera meitat del segle XVII, amb la seva quadrilla, saquejava masos i viatgers sobretot a les Guilleries. La víctima era un nebot de Pere Cendra, de can Cendra d'Estanyol, la masia d'on prové Tomàs Feliu de Cendra. Es coneixen pocs detalls del segrest i el seu desenvolupament, però se sap que els homes d'en Serrallonga duien els seus ostatges a coves de Sau o Tavertet, a la zona d'Osona, on també va estar captiva Feliu.

l'existència d'aquest precedent d'un segrest a la família fa gairebé 400 anys el va descobrir Conxita Feliu, la cosina de Maria Àngels, en una publicació sobre el volcà la Crosa editada pels ajuntaments de Vilobí i de Bescanó l'any 1991. «És curiós que, quan el llibre es va publicar, el segrest de la Maria Àngels encara no havia passat», destaca Conxita Feliu, que vol aprofundir en el cas i intentar trobar més documentació. Les referències al segrest d'aquest noi estan extretes del balanç del sometent que es va fer a final de febrer de 1629, en què consta que el 1628 en Serrallonga va segrestar un nebot d'en Pere Cendra d'Estanyol i s'hi fa constar que en Pere Cendra es va oferir per col·laborar en la persecució del bandoler. «Era una època de bandolerisme i impunitat ben similar a la nostra!», s"exclama Conxita Feliu. No consten més dades (com es va acabar, quin rescat es va demanar...?) del segrest del nebot d'en Pere Cendra, però hi ha documentats altres segrestos perpetrats per la colla d'en Serrallonga per les mateixes dates a la zona. El 1629 van segrestar un fill de can Boades de Salitja, el van deixar a mans d'un tal Terrés d'Osor i el van alliberar quan van haver cobrat les 600 lliures que demanaven de rescat. El 1630 la víctima va ser un tal Matamala de Vilanna, per la zona de Susqueda, i demanaven 400 lliures tot i que al final es van conformar amb 200. També va caure segrestat a mans d'en Serrallonga en Pla de Brunyola, que els bandolers van voler castigar per haver-se resistit a un robatori a la masia. Es conta que finalment Serrallonga va concedir la llibertat a Pla arrencant-li la promesa que construiria una nova capella al santuari d'Argimon, a Riudarenes.

l'ermita de Feliu

El segrest de Maria Àngels Feliu també va suposar la restauració d'una ermita, la de Sant Pere Sestronques, a Anglès. El pare de Maria Àngels va fer un vot al Bisbat i va prometre que es faria càrrec de la rehabilitació de l'ermita si la seva filla era alliberada, i el 1994 va complir la seva promesa. A l'ermita s'hi ha col·locat també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels, donada per la segrestada.

Malastrugança

l'existència del segrest d'un avantpassat dels Feliu al segle XVI sembla malastruga si es té en compte que Tomàs Feliu de Cendra, el pare de Maria Àngels, també ha vist de ben a prop el segrest de dos homes molt vinculats a ell. El 1988 va ser segrestat Ramon Roca Boncompte, un empresari d'Agramunt que havia estat soci de Tomàs Feliu al desaparegut Banc dels Pirineus. El destí va fer-li una irònica jugada perquè el 20 de novembre de 1992, quan Maria Àngels vivia els primers instants del segrest, Tomàs Feliu sopava amb l'exsoci segrestat i aquest l'advertia que hauria de vigilar que no li passés com a ell. I un altre segrestat proper a Tomàs Feliu: Jesús Serra Santamans, que havia estat company seu a l'Institut d'Estudis Superiors Empresarials. Serra Santamans, expresident de Catalana de Occidente, va ser segrestat per ETA a Navarra.

Font: El Punt, edició Comarques Gironines

Tura Soler, 

31-12-2002


Les opinions d'aquesta noticia estan tancades al tenir més d'un any d'antiguetat.

Visita el nostre
blog: Una mirada
crítica a l'actualitat

image image

Vols rebre els nostres titulars per correu-e? Clic aquí!

Fundat el 1998

II època

image